10 de maig del 2016

Refilant a la natura

Un dia, no sé ni com ni perquè em venia molt de gust menjar gelat, així que vaig recollir a la Nyuma i vam anar direcció a la costa a buscar una gelateria. No en vam trobar cap ni una, l'únic lloc obert que feien gelats els servien a partir de les vuit del vespre, així que ens vam quedar sense menjar gelat, però vam gaudir del primer bany a la platja de l'any. L'aigua estava molt, molt, molt freda!!

A Palafrugell, en busca d'un gelat


Una setmana més tard vam anar en direcció contraria, ens vam dirigir al Pla de l'Estany i vam fer una increïble ruta a a cavall d'una hora. Vam arribar a l'hípica i vam anar a buscar a la Isis i l'Akal que estaven tranquil·lament pasturant al camp. Les vam raspallar i les vam deixar ben guapes per sortir, un cop fora vam tenir algun que altre ensurt, però la veritat és que ens ho vam passar molt bé i vam gaudir d'unes vistes privilegiades. 

Refilant a la natura, 
Clàudia.

La Nyuma amb la Isis

La Clàudia amb l'Akal


A l'inici de la ruta


Acabades d'arribar de la ruta

Refilant artísticament

Ho hem parlat a vegades i tan la Nyuma com jo estem orgulloses d'haver nascut dones i coïncidint amb el dia de la dona vam voler celebrar-ho amb tot de dones increïbles que senten el mateix que nosaltres. Així doncs, què millor que anar a compartir rialles i un bon tiberi amb les esplèndides dones de Corçà? 
Vam veure la obra de teatre -molt treballada i graciosa- que van preparar les dones de Corçà, quan es va acabar vam compartir sopar amb elles i, finalment, tornant  a casa, no ens vam poder estar de pujar el volum de la música del cotxe i cantar amb l'ànima -i molta veu- juntament amb una de les artistes femenines que a les dues ens encanta! 

Refilant artísticament, 
Clàudia.

16 de març del 2016

Refilant a 315m

La Nyuma em va dir una vegada que mai havia pujat al Castell del Montgrí, així que aprofitant que diumenge feia un dia esplèndit vam pujar-hi. 

Tot just a les nou del matí ens vam trobar per esmorzar a Flaçà, un cop vam tenir l'estòmac ple ens vam posar en marxa direcció a l'Ermita de Sta. Caterina. Trenta-cinc minuts més tard d'arribar-hi ja erem dalt el castell. La Nyuma tenia l'esperança de poder veure Mallorca, però tot i que feia sol -i molta tramuntana- no es veia Mallorca, en prou feines es veia un horitzó ben definit. 
Això no va impedir, però, que la Nyuma quedés bocabadada tenint tot l'Empordà sota els seus peus. 
Molt probablament hi tornarem ben aviat, va ser una excursió increible, i és que les coses més inexplorades i boniques són aquelles que tenim al costat de casa. 

Refilant a 315m, 
Clàudia. 






Observant les vistes des del castell per primera vegada
Quina tramuntanada!

Just arribar a dalt

8 de març del 2016

Refilant en silenci

Després de tanta i tanta xerrera vam decidir fer alguna activitat més silenciosa. I és que, tot i pensar que no era possible, hem estat refilant en silenci. 

Vam anar a veure el castell de La Bisbal. La Nyuma me'l va ensenyar i ens ho vam passar molt bé llegint i imaginant què feien a cada habitació. Obríem totes les portes possibles, la curiositat ens va portar a descobrir passadissos que ni la Nyuma sabia que existien. Tot i així, el que més ens va agradar va ser pujar a la terrassa. Una terrassa enorme i amb unes vistes increïbles. 

El cap de setmana següent vam anar a veure "La habitación", una pel·lícula que no ens va deixar indiferents. No podem dir res més que ESPECTACULAR!!!
Quan li vaig proposar a la Nyuma anar a veure aquesta pel·lícula vaig pensar que potser no li agradaria o que no l'acabaria d'entendre, però em volia arriscar ja que és una pel·lícula que t'ensenya valors realment importants i no només estereotips creats per la societat.
De camí a casa vam estar parlant i realment va tenir, sobre ella, l'efecte que jo volia que tingués. Vam tenir una conversa realment bonica. 

Refilant en silenci,
Clàudia


Dins el castell de La Bisbal



Gaudint de les vistes 

22 de febrer del 2016

Refilant i res més

Cap de setmana rere cap de setmana i entre lectures i exercicis la Nyuma i jo ens anem trobant. Passem les tardes a algun bar de La Bisbal parlant i compartint experiències. Potser no és res de l'altre món, però us asseguro que nosaltres ho exprimim al màxim. 
Tenim converses intranscendents que potser només ens interessen a nosaltres, però que són d'allò més agradables. Parlem de companyes de classe que es creuen superiors a la resta, compartim experiències, receptes (que també hem posat en pràctica) i, ara, intento ajudar-la a fer el seu propi Currículum Vitae. Com ja us vaig comentar la Nyuma és molt treballadora i aplicada i té ganes de començar a fer calaix per les seves cosetes, així que jo, intento ajudar-la en tot el que puc i sé. 

Ara que tant una com l'altre anem més tranquil·les amb la feina de classe estem preparant plans més actius i un xic diferents. Ja us explicarem. 

Refilant i res més, 
Clàudia. 
Que bones eren les magdalenes!


Magdalenes barrejades a mà.

19 de gener del 2016

Refilant entre la fred

Ja ha arribat la fred i amb la Nyuma vam decidir fer alguna activitat d'allò més congelada. Vam aprofitar l'agenda del Palau Firal de Girona per anar a patinar i no us podeu imaginar com de bé ho vam passar. 
Tot i que les dues, alguna vegada, hem patinat sobre rodes volíem experimentar patinar sobre gel, i ara, us podem confirmar que el gel rellisca i que a més, és ben dur. Sí, sense cap vergonya, podem explicar que les dues vam tenir l'honor -o no- de conèixer el gel de ben aprop. 
Amb el que havia de ser una experiència ben gelada vam acabar les dues ben acalorades, així que, allà a peu de pista, vam berenar alguna cosa ben refrescant. 

El cap de setmana següent, amb algun morat que encara es veia, vam voler anar a veure el partit de futbol femení que es disputava a La Pera. Tot i que anàvem ben preparades per la tramuntana que feia, quan vam arribar al camp de futbol de La Pera casi sortim volant! 
Teniem moltes ganes de veure el partit, però després de la primera part, i de beure un cacaolat ben ben calent, vam tornar a casa amb la cara estirada, els cabells esperrucats i casi casi, sense tacte a les mans. 

Refilant entre la fred, 
Clàudia. 
Una gran experiència

Berenant després de patinar
Tocades per la tramuntana


14 de gener del 2016

Anem refilant

I per fi, desprès de dos mesos, és el moment de presentar-vos i dir-vos amb qui refilo. Fins el moment només havia parlat de mi i de les trobades en grup i m'havia deixat la part més important, la protagonista de la meva història: la Nyuma.
La Nyuma és una noia molt espavilada qui, fa pocs dies, va fer setze anys. Estudia quart d'ESO a La Bisbal i, tot i tenir clar els seus gustos, no té gens clar què vol seguir fent. Li encanten les llengües però també les ciències i, per tant, no sap si estudiar traducció o bé endinsar-se en el món de la sanitat. 
Ens hem anat trobant i, entre experiències i rialles, hem parlant d'això i de moltes altres qüestions que també la preocupen. Estic segura que, finalment, ella sola, serà capaç de triar el camí correcte que la portarà a decidir el seu futur. Perquè només ella ho pot fer. 

Anem refilant,
Clàudia.

Aprofitem el fred per prendre
 alguna cosa calenta. 



La Nyuma m'ensenya La Bisbal.
Tornarem a veure el castell, que estava tancat.